(…)

L’últim científic que va treballar a la Biblioteca va ser una matemàtica, astrònoma, física i cap de l’escola neoplatònica de filosofia: un extraordinari conjunt d’èxits per a qualsevol individu de qualsevol època. El seu nom era Hipàtia. Va néixer l’any 370 a Alexandria. Hipàtia, en una època en què les dones tenien poques opcions i eren tractades com a objectes en propietat, es va moure lliurement i sense afectació pels dominis tradicionalment masculins. Totes les històries diuen que era una gran bellesa. Va tenir molts pretendents però va rebutjar totes les proposicions matrimonials. L’Alexandria de l’època de Hipatia, sota domini romà des de feia temps, era una ciutat que patia greus tensions. L’esclavitud havia esgotat la vitalitat de la civilització clàssica. La creixent Església cristiana estava consolidant el seu poder i provant d’eradicar la influència i la cultura paganes. Hipàtia romangué a l’epicentre d’aquestes poderoses forces socials. Ciril, l’arquebisbe d’Alexandria, la menyspreava per l’estreta amistat que ella mantenia amb el governador romà i perquè era un símbol de cultura i de ciència, que l’església identificava en gran part amb el paganisme. Tot i el greu risc personal que això suposava, va continuar ensenyant i publicant, fins que l’any 415, quan anava a treballar, va caure en mans d’una turba fanàtica de feligresos de Ciril. La van arrencar del carruatge, van trencar els seus vestits i, armats amb petxines marines, li van arrencar la carn dels ossos. Les seves restes van ser cremats, les seves obres destruïdes, el seu nom oblidat. Ciril va ser proclamat sant.

(…) Quan al final de tot, la xusma es va presentar per cremar la Biblioteca no hi havia ningú capaç d’aturar-la.

Carl Sagan,del seu llibre Cosmos.  Més informació a http://www.bib.uc3m.es/~nogales/csagan.html

φ El dia 19 de novembre es celebra el Dia Internacional de la Filosofia

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) celebrarà aquest any el Dia Mundial de la Filosofia el 19 de novembre  a Moscou i a Sant Petersburg. La Federació de Rússia, país que té una gran tradició filosòfica i una veritable passió pel pensament i la paraula, ocupa aquest any el lloc d’honor com a organitzador i hoste d’aquest esdeveniment internacional.

En ocasió d’aquest dia, el qual es celebra des del any 2005, la Federació de Rússia, co-organitza juntament amb la UNESCO i la Delegació Permanent de la Federació de Rússia, aquest esdeveniment internacional. Diverses activitats tindran així lloc a la seu de la UNESCO  a París així com nombrosos països d’arreu del món.

Filòsofs, estudiants, periodistes, acadèmics, diplomàtics i altres apassionats de la filosofia es reuniran per discutir sobre “La Filosfia al Diàleg de les Cultures”, un tema seleccionat amb fins a promoure la difusió de la filosofia i les seues tradicions.

Des que el discurs racional va substituir al discurs mític en l’intent humà per explicar-se la realitat, la ciència ens ha proporcionat diferents descripcions de la realitat física emmarcades sempre en un determinat paradigma o cosmovisió científica.  Amb la pregunta per l’origen o principi també intentàrem crear models de l’univers, la qual cosa suposà el naixement de l’astronomia tal com a estat entesa a Occident.

Tales de Milet, pensà que l’univers era com una bombolla hemisfèrica a l’interior d’una infinita massa líquida; Anaximandre, arribà a la conclusió que el firmament girava al voltant de l’Estrella Polar i concebé l’univers com una esfera completa; els Pitagòrics creien que la Terra era esfèrica, igual que la resta dels cossos celestes; Eudox, comprovà que els moviments al voltant de la Terra no eren cercles regulars i perfectes i Aristarc de Samos, insistí que els moviments dels cossos celestes es podien explicar de forma més simple si es considerava que tots els cossos, inclosa la Terra, giraven al voltant del Sol.

Tots ells i molts d’altres,Aristòtil, Hiparc, Ptolomeu…bregaven per dur endavant les seues teories. Però serà en la Modernitat quan s’aconseguirà ordenar la Natura, ordenar el caos establert i defensat fins al moment. Amb la Revolució Copernicana, les matemàtiques seran el llenguatge de la natura i es convertiran en el seu marc conceptual; el coneixement geomètric proporcionarà un patró de certesa absoluta i es canviarà el sistema de referència. L’heliocentrisme es convertirà en el sistema de referència de la Terra al Sol.

Començava tot de nou……s’avançava en la direcció correcta. Copèrnic amb la defensa que totes les òrbites giren al voltant del Sol, sent aquest el centre de l’Univers; Kepler, defensant les òrbites el·líptiques i el moviment de traslació, Ticho Brahe, malgrat estar equivocat, contibuí matemàticamenrt a investigacions posteriors…i per fí………

Galileu Galilei, que demostrà, quan en 1609 mirava al cel amb eixe aparell tan rudimentari anomenat telescopi, la veritat de la teoria helocèntrica mentre descobria a la vegada,  els quatre satèl·lits principals del planeta Júpiter; les muntanyes i cràters de la Lluna; les taques solars, que li feren veure el moviment del Sol sobre si mateix; i, també, que Venus presentava fases, igual que la Lluna.

És així com acabava amb la física aristotèlica que tans segles havia durat i ens endinsà, per sempre, en les profunditats al·lucinants del Cosmos!

Més informació a la secció de Filosofia.

“El Pensamiento, como la lechuza de Minerva, alza el vuelo al atardecer” Hegel

L’òbila, símbol de Minerva, representa la sabiduria.

La Filosofia, sempre ve darrrere, quan la vida està extingint-se; i ho fa per a recordar la vitalitat i allò que no és sols passager.